“Acaben de dir-me que tenc càncer i estic bloquejat/ada”, “els meus familiars pareix que ho duen fins i tot pitjor que jo”, “el meu pare té càncer i no sé què fer per tal d’ajudar-lo”, “els efectes de la quimio em fan fluix per fora però també per dedins”, “vaig tenir càncer fa anys però encara tenc por de vegades”, “em toca revisió en dues setmanes i torno a posar-me malament, com si tot anés a tornar a començar una altra vegada… encara que fa anys que em vaig curar”…
Psicooncologia
Aquestes són algunes expressions que escolto habitualment dels meus usuaris de psicooncologia (alguns pacients oncològics actius, alguns expacients oncològics i alguns familiars de pacients oncològics).
El procés de malaltia oncològica és difícil i complexe emocionalment. En moltes ocasions, comporta un creixement personal molt important i quasi en tots els casos, reordena les prioritats i fa veure la vida de forma distinta, tant pels propis afectats com pels seus familiars i afins.
Quan una persona inicia aquest procés, s’enfronta a una carrera d’obstacles; primer la fase prediagnòstic, si n’hi ha, en la qual es fan les primeres proves i apareixen les primeres inquietuds; a continuació, el diagnòstic que genera un intens impacte emocional i arrabassa al pacient quelcom amb el que fins el moment comptava, la salut; posteriorment la fase de tractament sigui per cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o d’altres, on cada una de les quals suposa els seus propis reptes; el temps lliure de malaltia que de vegades s’extén per sempre, però no deixa de dur en si mateix altres inseguretats i pors; la recaiguda si n’hi hagués, que sol acompanyar-se d’una major desesperança entre d’altres símptomes; i desgraciadament, la fase terminal que en alguns casos existeix, la preparació per la qual és summament necessària per a morir amb la major tranquilitat possible, una vegada arribi el moment imminent. Totes aquestes fases les atravessen igualment els familiars ja que, encara que no visquin la malaltia mèdica en el seu propi cos, se’ls plantegen els mateixos dubtes, inquietuds, pors i desassossecs.
Objectius terapèutics freqüents
La Psicooncologia és l’especialitat de la psicologia que treballa per tal de millorar la qualitat de vida del pacient oncològic i dels seus familiars a totes les fases citades anteriorment, així com també en altres funcions de prevenció de la salut i de formació de personal sanitari en aspectes psicooncològics.
Algunes problemàtiques que freqüentment són objectiu de tractament psicooncològic són les següents:
- Ansietat i baix estat d’ànim
- Dificultats d’adaptació a la malaltia o als seus tractaments
- Problemes d’autoestima o d’imatge corporal (degudes a les seqüeles dels tractaments o de la pròpia malaltia)
- Por a la mort (tengui la malaltia bon o mal pronòstic)
- Por a la recaiguda
- Sobrecàrrega del cuidador
- Dificultats en la comunicació amb els familiars
- Diferents afrontaments de la situació entre familiars i el propi pacient
- Dificultats per a “tornar a la normalitat” després de l’alta mèdica
Tots aquests aspectes, juntament amb d’altres no inclosos en aquesta breu llista, són objectius principals d’aquesta àrea de la meva feina, i tots ells poden millorar amb la teràpia adequada.
Si desitges més informació, pots consultar el apartats Sobre mi i sobre els Tipus de teràpia que realitzo.
Si t’has identificat/ada i penses que podria ajudar-te, no dubtis en fer-me la teva consulta sense compromís. És un moment difícil però podrem treballar junts/es per a què sigui més bo de dur.
En què et puc ajudar?
Contacta’m
Vaig decidir que volia ser psicòloga als 13 anys… Vaig començar tenint clar que volia ajudar a les persones i, d’aquesta forma, de totes les opcions possibles, a aquella edat primerenca ja vaig saber que la meva vocació era ser psicòloga.
“Coratge deriva de cor […]. Tenir coratge no és no tenir por, és tenir la valentia per afrontar aquesta por i actuar amb el cor. Tinguem coratge sempre”
Pablo Ráez
Testimonis
El que diuen els pacients
¡Qué frágil me sentía cuando conocí a Paola! La tierra se había hundido bajo mis pies. Y además cuando me dijeron de ir a terapia, pensé: “¿Y para qué? Total, mi problema es el cáncer y eso no me lo quitará nadie más que los médicos”. Pero estaba equivocada, porque ese era un problema de salud pero en todo lo demás sí me podía ayudar, ¡y mucho! Gracias a ella y a todo lo que aprendí, me volví a sentir fuerte incluso antes de estar curada. Y eso no tuvo precio para mí.
Ángela
Pacient
Vaig tenir leucèmia amb 19 anys. Vaig dur els tractaments prou bé perquè pensava en els meus pares, no els volia preocupar. I na Paola va ser un puntal on recolzar-me i un lloc on trobar eines per seguir endavant psicològicament. Amb ella vaig aprendre a prioritzar-me també i no només pensar en els altres, vaig poder centrar-me en cada passa del camí intentant no avançar aconteixements (tasca que no fou gens fácil) i gestionar el mal humor que de vegades m’envaïa i que feia que els meus pares aguantessin coses que no tocaven. Dins la lluita més important de la meva vida fins el moment, sempre hi formaràs part, Psico.
Pep Toni
Pacient
Acudí a ver a Paola porque me la recomendó una buena amiga. Yo pasé toda la enfermedad y tratamiento sin apoyo psicológico, cosa que no me enorgullece, a veces pienso que ojalá lo hubiera hecho y más con lo vivido después. Pero la cuestión es que fui a verla porque las revisiones me costaban mucho: no dormía, dejaba de comer, planeaba el final de mi vida como si fuera inminente…. ¡Solamente porque tenía una resonancia programada! Paola me ayudó a darme cuenta de que había asuntos emocionales sin resolver desde mi época de tratamiento activo y ahora estoy mucho mejor. Y las revisiones, que cada vez son menos frecuentes por suerte, ya no me alteran tanto aunque siguen sin ser plato de buen gusto, por supuesto.
Juana Mª
Pacient
Nadie está preparado para pasar por un proceso oncológico, pero aún menos con 26 años. Escéptica respecto a la psicología, empecé a visitar a Paola casi por obligación. Actualmente, lo primero que recomiendo cuando hablo con alguien que está pasando lo mismo es que busquen a un profesional para acompañarles a lo largo del proceso. Gracias a Paola me conozco más a mí misma, he descubierto y entendido pensamientos y sentimientos que desconocía tuviera dentro de mi, he adquirido herramientas emocionales que me ayudan en mi día a día, y lo más importante, he aceptado y aprendido a vivir con lo que me ha pasado y soy feliz.
Muy implicada en su trabajo, mucho sentido común, muy palpable la formación que tiene, y un pilar sólido al que aferrarse cuando crees que todo se desmorona. Eternamente agradecida por lo mucho que me ha ayudado.
Anónimo
Pacient