La restricció de sortides del domicili a la que ens veim obligats actualment a les nostres comunitats, posa a prova entre d’altres coses algunes variables psicològiques que no solen estar-ho habitualment o no en tanta intensitat. Aquesta realitat pot implicar algunes dificultats de maneig d’elles, per la qual cosa vos volem donar algunes recomanacions que pensam poden ajudar a fer més suportable l’aïllament.
Què podem esperar de les nostres emocions durant l’estat d’alarma?
Situacions com l’aïllament social (tan important com és en la nostra cultura la vida social), la privació estimular (mateixos estímuls a ca nostra hora rere hora), l’abundant temps disponible… són alguns dels estímuls que poden dur-nos a que baixi el nostre estat d’ànim i augmenti la nostra ansietat, amb tot el que això pot comportar (insomni o dificultats per a dormir, plor freqüent i/o abrupte, preocupacions “en bucle”…).
Per quines causes principals ens sentim així?
Una de les causes principals d’aquest malestar és la confusió. Tot i que estam en una era on la informació està a l’abast de tots a un sol clic, també existeix la mateixa velocitat en el “boca a boca” o en “fake-news”. Pot no quedar del tot clar què cal creure i què no.
A més, la confusió va acompanyada d’incertesa. Tot i comptant amb informació fidedigna i sentint-se segur amb ella (la qual cosa no és necessàriament sinònima) existeix una fonamentada incertesa, degut als canvis informatius que hi ha diàriament. Aquest “no saber el que passarà” és un intens i conegut estressor per a l’ésser humà. Tots necessitam certa dosi de percepció de control, sobretot si la situació en la que ens trobam la vivim com a desagradable.
I aquí apareix la sensació d’indefensió, que apareix quan percebem que tenim nul o escàs control sobre el que ens ocorre. Aquest “faci el que faci no puc evitar el que està passant” genera dos problemes principals; per una banda, el risc a no complir les mesures de prevenció recomanades, i per una altra, un augment de la probabilitat de mostrar simptomatologia depressiva, que sabem que està molt relacionada amb aquesta sensació d’indefensió. Aquest últim punt pot veure’s agreujat si a més es compta o es preveu inseguretat econòmica i laboral.
Com podem afrontar aquestes emocions?
- Confiant en informació fiable. Cercar fonts d’informació fidedignes sempre, especialment l’OMS i el Ministeri de Sanitat. Podem, per suposat, tenir en compte testimonis de professionals sanitaris o consells aconseguits per altres vies, però tinguem sempre en compte que es tracta d’informacions menys contrastades i més susceptibles de ser subjectives.
- Mantenir una rutina dins la llar, encara que ens sobri el temps. Estam acostumats a una rutina i a un ordre, la qual cosa ens genera seguretat i percepció de control. Perdre això suposa generar-nos un estressor més, el qual ens podem evitar només amb un poc més d’organització.
- Mantenir-nos connectats amb els altres. Amb les persones amb les que compartim vivenda, així com amb les altres persones que estimam. Parlar de com ens sentim, del que hem fet aquell dia i també (per què no?) del que sentim els uns pels altres, ens mantindrà connectats i estimats, i no multiplicarà la sensació d’aïllament.
- Proposar-se petits objectius diaris. Ens ajuda a sentir-nos millor amb noltros mateixos i a reduir l’estrès.
- Estar centrats en el present. Intentar reduir al màxim els pensaments sobre el que vindrà, ajudarà a reduir la inquietud. Exercicis de Mindfulness, com l’Escàner Corporal per posar un exemple, poden resultar útils.
- Realitzar activitats que ens facin sentir útils. Col·laborar en la transmissió d’informació fiable, organització de la llar, realitzar tasques a casa d’aquestes que mai trobam un moment per fer…
- Realitzar exercici físic al menys una vegada al dia, ajuda a reduir el cortisol en sang (l’hormona de l’estrès) i ens aportarà sensació de benestar.
- Cercar espai personal. Si vius en companyia, és important cercar-te estones per a estar amb tu mateix, de la mateixa forma que les necessites quan estàs en la teva rutina habitual (llegir un llibre en una habitació no compartida, pot ser un exemple senzill).
- Respectar els espais i objectes comuns de la casa (TV, ordinador, cuina, etc.) establint rutines o horaris, ajudarà també a prevenir conflictes, un altre dels estressors a evitar durant l’estat d’alarma.
- Centrar la nostra atenció en els aspectes positius de la situació: més temps per estar amb els nostres familiars més directes o persones afins (amb qui es comparteix vivenda), reflexionar sobre què puc aprendre d’aquesta situació, tenir present que el que estam vivint no durarà sempre i podem usar l’experiència per a crèixer com a persones… Amb aquest objectiu, recoman realitzar un registre diari de, com a mínim, un element positiu de cada dia (una experiència, un aprenentatge, un gest que ens ha resultat agradable…).
Què he de fer si veig que em costa controlar les meves emocions?
Si hi ha símptomes com els descrits durant aquest període d’aïllament social, no cal alarmar-se ni creure que s’està caient en alguna patologia psicològica. Probablement, si no existia un problema psicològic previ, es tractarà d’una resposta adaptativa a la situació, és a dir, un conjunt de reaccions emocionals esperables donades les circumstàncies i no necessàriament preocupants.
Però si seguint les pautes descrites, els símptomes no remeten ni es veuen manejats sinó més bé augmenten, pot ser recomanable acudir a teràpia psicològica. I novament, gràcies a les noves tecnologies, no és necessari desplaçar-se fins a un centre de psicologia per a tal fi, sinó que se pot sol·licitar una cita online.
