Portam ja un cert temps convivint amb aquesta amenaça: la COVID-19. Aquesta pandèmia que ens ha obligat a confinar-nos durant dos mesos, a deixar de veure els nostres familiars i les nostres amistats, a impedir-nos abraçar-les i besar-les després…
Ens ha canviat a tots i a totes la vida, ens ha obligat a reinventar-nos i ens ha posat distància física, mínim 2 metres per a ser més concrets.
Per això no volia explicar-vos les mesures que he pres en el despatx per a què estigueu més segurs/es amb fredor, amb llunyania… És suficient, crec jo, amb la llunyania a la que ens obliga el propi coronavirus. Així que vos ho vaig a contar a la meva manera, esper que no vos importi…
Després del primaveral confinament, i d’haver treballat via online amb la majoria dels meus valents pacients, que no deixaren que res els frenés en la seva decisió de millorar (que consti que la resta, els que no desitjaren visites online, per suposat tenien els seus motius) estava sincerament preocupada: Voldran tornar a la teràpia presencial? Com aconseguir que segueixin sentint-se segurs/es? Els molestarà la mascareta? Què farem quan necessitin plorar? Com podré fer teràpia a dos metres???
No obstant, la por i la preocupació són formes que tenen la nostra ment i el nostre cos per advertir-nos d’una possible amenaça i per a preparar-nos per afrontar-la. Així que som-hi…
Qui acudeixi a la meva consulta mentre continua la “situació COVID-19” es trobarà:
- Gel hidroalcohòlic a l’arribada i a la sortida.
- Distància regularitzada segons la llei i pantalla de protecció a recepció.
- Distància amb jo a consulta de mínim 2 metres.
- Ús de la mascareta per a tots i totes.
- Desinfecció i ventilació del despatx després de cada consulta.
- Obligatorietat de no acudir a consulta si s’ha tingut febre o símptomes compatibles.
- Neteja i desinfecció del centre amb més freqüència del que era habitual.
I supòs que vos demanareu… Com ha anat?
M’alegra molt dir que molt bé. Tot i que segueix existint, com ja venia passant anteriorment, la possibilitat de cites online, segueix sent un poc més freqüent la teràpia presencial, tot i la distància i la mascareta. Almenys des del meu punt de vista, aconseguim entre els uns i els altres assolir el mateix clima d’aliança terapèutica no només amb qui ja hi era (que això és més fàcil) sinó també amb les persones amb les que hem iniciat la teràpia posteriorment al confinament.
Vos ho he comentat ja a tots i a totes, però novament gràcies per la confiança, per haver pensat que podia ajudar-vos tot i que fos en aquestes circumstàncies excepcionals.
I als que no vos conec encara, demanar-vos únicament que aquesta època que ens toca viure no sigui un impediment per al vostre creixement personal o per a la vostra millora psicològica: estam preparades i amb totes les mesures en marxa per a la vostra seguretat i, si ho preferiu, sempre podeu comptar amb la visita online, l’eficàcia de la qual és la mateixa que en la teràpia presencial.
Espero la vostra cridada… Estareu millor.
Una aferrada,
Paola Obrador
