“No he pogut avançar des que ja no hi és”, “encara no puc creure’m el que ha passat”, “no és just”, “em costa anar a aquell lloc on sempre hi anàvem junts”, “tal vegada podria haver fet més del que vaig fer”…
Aquestes són algunes de les expressions que en moltes ocasions escolto quan treballo amb pacients en dol.
El dol és el procés d’adaptació emocional que segueix a qualsevol pèrdua (mort, ruptura sentimental, pèrdua de feina, entre d’altres). És quelcom pel que totes les persones passam al llarg de la nostra vida en diverses ocasions i és natural, encara que també dolorós emocionalment.
El procés de dol té la funció de “reordenar” dins nosaltres el que la pèrdua ha deixat “desordenat i caòtic”. Durant el dol s’experimenten molts símptomes distints: cognitius (problemes de concentració, pensaments negatius, atenció centrada en els aspectes relacionats amb la pèrdua, pensaments recurrents sobre la persona que ja no hi és…), emocionals (tristesa, ràbia, enyorança, culpa…), fisiològics (dolors físics, malestar general, pressió al pit…), comportamentals (evitar situacions, llocs o objectes que recordin a aquella persona, dificultat per a separar-se de les coses que es relacionen amb la persona enyorada, aïllament social…) i espirituals (pèrdua de sentit de la pròpia vida, buit existencial…). El dol apareix per fomentar que, poc a poc, es vagi assimilant la pèrdua i es realitzin les passes emocionals necessàries per a tornar a estar millor.
L’acompanyament i la teràpia de dol tenen com a objectiu ajudar a avançar en aquest procés i prevenir que existeixin bloquejos o dificultats en el mateix, que puguin dur a trastorns psicològics més complexos.
Si desitges més informació, pots consultar el apartats Sobre mi i sobre els Tipus de teràpia que realitzo.
Com a tantes altres àrees de la psicologia, si estàs passant un dol pel qual necessites recolzament, és molt important que cerquis a un/a especialista en el tema, ja que el dol és una etapa d’intensa vulnerabilitat personal i és necessari que el/la teu/va terapeuta conegui àmpliament les diferents estratègies terapèutiques, a la vegada que segueixi el ritme en el que pots anar progressant, perquè no totes les persones tenen el mateix.
Vaig decidir que volia ser psicòloga als 13 anys… Vaig començar tenint clar que volia ajudar a les persones i, d’aquesta forma, de totes les opcions possibles, a aquella edat primerenca ja vaig saber que la meva vocació era ser psicòloga.
“Tot tornarà a anar bé, però mai no serà com abans”
J. Julicher
“El dol és el preu que pagam per estimar molt algú”
Adaptada de Bucchianeri
Si la teva pèrdua ha estat molt recent, és possible que la teva evolució sigui adaptativa i que no sigui imprescindible l’acompanyament psicològic, però sempre pot ser beneficiós davant un event de gran impacte que una professional valori l’estat psicològic, els recursos personals i l’adaptació fins el moment; d’aquesta forma, es podrà decidir amb més informació si és necessari un acompanyament en el dol i sobretot es podran prevenir dols complicats en el futur.
No necessàriament. Depèn de molts factors i no es pot determinar només per un sol signe com és el plor. No obstant, aquest pot ser un indicador dels aspectes del dol que queden per elaborar.
Trobaràs Preguntes freqüents generals sobre la teràpia a l’apartat “En què et puc ajudar?”.
Excelente profesional, muy cercana y atenta. Me ha ayudado satisfactoriamente con diferentes problemas (duelo, terapia sexual y ansiedad). La recomiendo al 100%.
Creo que Paola es una gran profesional con un trato muy cercano y humano. Sin duda, su forma de plantear y desarrollar la terapia me han permitido alcanzar los objetivos y crecer como persona.
Estic molt agraïda a na Paola perquè duia quatre anys sense poder buidar s’armari amb sa roba de ma mare, no podia mirar ses seves fotos, la tenia present tot es temps… i no podia viure així, però alhora tenia tanta por d’amollar-la, tenia com una temor a oblidar-la… Si he de definir a na Paola diria sa paraula “dolça”. Dolça i pacient amb es meus ritmes. Poc a poc tot s’aconsegueix.