“Els meus amics em diuen que m’hauria d’estimar més”, “no m’agrado, no crec que se’m donin bé gaire coses”, “no agrado als altres perquè som avorrit/da”, “de vegades em sent beneit/a”…
Amb seguretat, alguna vegada a la teva vida t’has dit alguna oració similar. Totes les persones tenim moments en els quals no ens agradam a nosaltres mateixos/es o no estam orgullosos/es de quelcom.
No obstant, podem parlar de baixa autoestima quan aquesta cirscumstància es converteix en una constant que ens dificulta el funcionament en el dia a dia.
En primer lloc, és important diferenciar dos aspectes: l’autoconcepte i l’autoestima. L’autoconcepte és la descripció que una persona fa de sí mateixa en les diferents facetes que existeixen (aspecte físic, intel·ligència, relació amb els altres, sexualitat, etc.), mentre que l’autoestima és la valoració subjectiva que fa d’aquesta descripció, la qual en el seu conjunt, forma el major o menor apreci que una persona té cap a sí mateixa. És a dir, no són les pròpies característiques les que comporten en sí mateixes una millor o pitjor valoració, sinó que són dos conceptes que, encara que relacionats, no són iguals ni codependents. Per exemple, que una persona es consideri a sí mateixa alta o baixa, en sí mateix no comporta una major o pitjor autoestima física sinó que dependrà de la visió subjectiva que tengui aquella pròpia persona. Com ja hauràs deduït, aquesta apreciació personal dependrà molt de la història de vida i de l’entorn cultural.
Per tant, podrem parlar de baixa autoestima quan es té, en una àrea de la vida de forma intensa o en vàries, una pobra valoració d’un/a mateix/a la qual cosa sol ocasionar conflicte en situacions afectives o íntimes, dificultats per a perseguir els propis objectius i creure en les pròpies capacitats, i/o poca habilitat per a defensar els drets propis i opinions davant dels altres.
La baixa autoestima té múltiples causes i, avaluant de forma personalitzada cada cas, pot millorar mitjançant teràpia psicològica. De fet, és un dels problemes més freqüents amb els que treballo.
Si desitges més informació et convido a consultar els apartats Sobre mi i sobre els Tipus de teràpia que realitzo.
És possible que el problema que et preocupa no es trobi en aquesta breu llista ni a d’altres apartats i pugui ajudar-te igualment. Davant el dubte, pots consultar-me sense compromís i t’informaré sobre si puc treballar en el teu cas de forma eficaç pels teus objectius.
Vaig decidir que volia ser psicòloga als 13 anys… Vaig començar tenint clar que volia ajudar a les persones i, d’aquesta forma, de totes les opcions possibles, a aquella edat primerenca ja vaig saber que la meva vocació era ser psicòloga.
“I estimar-se és elegir-se a diari i aprendre a millorar a cada passa. Estimar-se és més que sentir bellesa exterior, és abraçar el que som encara que siguin precipicis i, amb amor, tornar-los ponts”.
Mariani Sierra Villanueva
Sí, per suposat. És una cosa que ocorre habitualment. El fet de que els successos de la nostra vida ens afectin a l’autoestima no impedeix treballar en ells, perquè a teràpia no treballam òbviament sobre els successos en sí, sinó sobre el record, la seqüela o la “petjada” que aquests han deixat en el present.
L’autoestima alta o bona autoestima no és un problema. La persona amb autoestima adequada es trobarà en la majoria d’àrees de la seva vida sentint-se capaç, segura de sí mateixa, resoldrà els problemes amb altres persones de forma adequada, expressarà la seva opinió als altres sense imposar-la ni inhibir-la, entre d’altres característiques.
Un altre cas és el de les persones que presenten una admiració excessivament alta cap a sí mateixes i les seves capacitats, i això també pot aprendre’s a regular a través d’un procés terapèutic, però no es tractaria d’una alta autoestima.
Trobaràs Preguntes freqüents generals sobre la teràpia a l’apartat “En què et puc ajudar?”.
Venir a verte ha sido como estar en casa durante unos cuantos meses… Cuando no me sentía en casa ni en mi propio cuerpo. Y ahora sí, ahora he salido al mundo… Y ha sido gracias a ti… (y sí, ya sé que me dirás que también ha sido por mi esfuerzo! Lo sé…)
A veces pienso qué habría sido de mí si no hubiera conocido a Paola. Supongo que habría otros profesionales que me podrían haber ayudado, pero yo tuve tanto la sensación siempre de que había encontrado a “mi psico”, como la llamo yo… que no puedo imaginarme haber trabajado con ninguna otra. Gracias, gracias y gracias, no puedo decirte más…