“Hi ha un/varis record/s de la meva vida que em venen al cap sovint”, “em sent tens la major part del temps en especial quan vaig a un lloc, sent un renou o sent una olor”, “de vegades me pareix que estic fora de mi mateix/a”, “en ocasions tenc la sensació de que una part del meu cos no em pertany”, “sovint em sent com desconnnectat/ada de la vida”, “me maltractaren durant la meva infància i crec que encara no ho he superat”…
Trauma i dissociació
Algunes d’aquestes expressions estan recollides de pacients que han acudit a la meva consulta amb problemes relacionats amb el trauma, en diferents nivells d’intensitat.
Per tal d’explicar-ho de forma senzilla, un trauma és un aconteixement vital desagradable a partir del qual mai tornes a ser el/la mateix/a. Això pot ocórrer de forma puntual (un accident, una agressió física o sexual, etc.) o bé pot ser quelcom freqüent a la vida present o en la història vital (maltractament o negligències en la infància, abús sexual, violència de gènere, no haver-se sentit algú “vist” o tingut en compte durant la infància, entre molts d’altres).
Viure experiències com aquestes en ocasions genera problemes o interrupcions en el processament d’informació del nostre cervell. Per posar un símil: els records no traumàtics (siguin agradables o desagradables) s’emmagatzemen a la nostra memòria com si d’una gravació de vídeo es tractés, de forma contínua i sense talls, amb els elements sensorials inclosos en ella, i aquell record varia amb el pas del temps; pel contrari, els records traumàtics són emmagatzemats de manera inestable, interrompuda, degut a l’estat emocional desagradable amb el que es varen viure, i poden romandre estàtics dins la ment, sense veure’s beneficiats pel descens d’intensitat emocional que permet el pas del temps.
Objectius terapèutics freqüents
L’existència d’aquest tipus de records, encara que sigui de forma no conscient, genera un efecte en els comportaments, les creences, les emocions i la personalitat. I quan aquests efectes són desagradables i limitants, és convenient iniciar un procés terapèutic especialitzat encaminat a reprocessar aquests records i a reinterpretar-los per a què en l’actualitat no segueixin influïnt negativament en la salut psicològica.
Alguns problemes que es treballen en aquesta àrea són:
- Traumes puntuals: accident de trànsit, agressió sexual, agressió física…
- Trastorn per estrès agut: conjunt de manifestacions principalment ansioses que apareixen poc després de viure o presenciar un event traumàtic, i de duració determinada, després de la qual remeten o tendeixen a desembocar en un trastorn d’estrès posttraumàtic.
- Trastorn per estrès posttraumàtic: conjunt de manifestacions psicològiques, especialment evitació, sobreactivació i revivències, que apareixen després de viure o presenciar un event traumàtic.
- Amnèsia dissociativa: incapacitat per a recordar informació important de la història vital.
- Fuga dissociativa: realització de viatges repentins o inesperats lluny de la llar o del lloc de feina sense recordar el passat personal, amb confusió d’identitat o assumpció d’una altra.
- Despersonalització / Desrealització: sentir amb freqüència un distanciament o convertir-se en un observador extern del propi cos o dels processos mentals, sentir que el cos no és propi, sentir la realitat llunyana o com si estigués darrera d’una boira, entre d’altres símptomes.
Aquesta problemàtica pot treballar-se terapèuticament des de diferents perspectives, no obstant ja des dels seus inicis l’abordatge EMDR presenta eficàcia especialment destacable en aquests temes. Si desitges més informació, pots consultar el apartats Sobre mi i sobre els Tipus de teràpia que realitzo.
Si en aquesta breu llista no veus reflexat el teu problema, és possible que igualment pugui ajudar-te. Si tens dubtes, pots consultar-me sense compromís.
En què et puc ajudar?
Contacta’m
Vaig decidir que volia ser psicòloga als 13 anys… Vaig començar tenint clar que volia ajudar a les persones i, d’aquesta forma, de totes les opcions possibles, a aquella edat primerenca ja vaig saber que la meva vocació era ser psicòloga.
No som el que m’ha passat. Som el que decideixo ser.
Carl Jung
Resiliència: capacitat de superar dificultats, traumes i dolors emocionals, sortint enfortit en el procés.
Preguntes freqüents
Pot ser traumàtic un event de la història vital d’una persona sense que en sigui conscient?
Sí. Hi ha ocasions en que els events traumàtics són suficientment intensos com per a què el/la pacient sigui conscient de la seva rellevància en els símptomes actuals, i hi ha altres vegades en les que serà com a fruit del propi tractament quan s’evidenciarà la rellevància que té en l’estat actual de la persona i la importància d’elaborar-lo terapèuticament.
No em sento bé i no sé per què però no recordo moltes coses de la meva infància i, per tant, no sé si hi hauria quelcom rellevant a treballar al respecte. Podria això ser un impediment per a la teràpia?
No necessàriament. Hi ha moltes persones que no recorden bé la seva infància o que tenen llacunes de memòria d’alguna època concreta de les seves vides. Això pot ser degut a diversos factors, però si la principal causa és d’origen traumàtic podrà anar-se treballant al llarg del tractament, tot i que al principi del mateix només comptem amb part de la informació. Ens centrarem en els símptomes actuals que preocupen i anirem al ritme de cada pacient.
Trobaràs Preguntes freqüents generals sobre la teràpia a l’apartat “En què et puc ajudar?”.
Testimonis
El que diuen els pacients
La primera vez que me miré al espejo y sentí que esa no podía ser yo, esa sensación como de irrealidad, me asusté muchísimo. Fui a otros profesionales antes que a Paola y me dijeron que eso era ansiedad y con algunas técnicas de relajación y poco más se suponía que debía sentirme mejor. Pero yo no lo conseguía y me frustraba muchísimo. Entonces, un día buscando por Internet leí lo que era la Despersonalización y, al darme cuenta que era lo que me ocurría a mí, busqué cuáles eran los tratamientos más efectivos y qué terapeutas los usaban. Y así fue como conocí la terapia EMDR y a Paola. Y me cambió la vida… Conseguí mejorar mi estado, entenderme a mí misma, relacionar lo que me había pasado con mi historia de vida (un poco dura, por cierto) y también dejar de sentirme culpable por no estar controlando bien mi “ansiedad” (que sí, la había, pero no únicamente era eso).
Marina
Pacient
Una noche abusaron de mí en un callejón. Tardé meses en poder decir esta frase en voz alta y muchos más en poder visualizar la escena en mi cabeza sin sentirme sucia, culpable o indefensa. Gracias, Paola, por ayudarme a conseguirlo y por ser siempre tan paciente con mis ritmos y mis necesidades; nunca sentí que cumpliéramos un plan de tratamiento (aunque así fuera) sino más bien que iba avanzando en un camino difícil y tú me acompañabas y me guiabas. No creo que nadie lo pudiera haber hecho mejor, la verdad. Gracias.
Anònim
Pacient